Al cap de dos o tres anys de trobar-se amb aquesta mala nova, el mosso va tenir una pensada. Tothom marxava cap a St Mateu llevat de l’àvia. Però, a l’hora d’anar-se’n, aquest mosso es va acostar a l’amo.

- Mireu – va dir al senyor Josep Maria Reiner, que així és com es deia l’amo – si no us fa res m’agradaria quedar-me a vigilar en comptes d’anar a la festa.

El senyor Reiner no hi va posar cap problema.

Era negra nit. El vigilant va esperar-se amagat en un racó de l’estable. El mosso portava una escopeta carregada.

L’espera fou llarga. El mosso s’adormí en el seu amagatall i va haver de fer un esforç per desvetllar-se.

Quan havia passat la mitjanit, a l’estable de can Bertran va entrar-hi un ocell estrany. Pensant-se que no el veia ningú, l’ocell va anar a enfilar-se a l’esquena d’un bou i va començar a espicossar-lo perquè volia xuclar-li la sang.

Llavors el mosso va sortir de l’amagatall i, disposat a impedir-ho, va disparar i va matar l’ocell d’un tret.

En tornar de festa, la gent del mas i el senyor Reiner van trobar aquell mosso que els esperava.

- Em penso – va dir- que n’he fet una de grossa.

Van anar a la cambra de l’àvia. Van trobar-la morta.

- Jo vaig disparar a un ocell – va disculpar-se el mosso.

- No t’hi amoïnis – va respondre el senyor Reiner – Si era una bruixa, has actuat com calia.

- De debò? – va dir ell.

- De debò – va contestar l’amo. – Si tingués una filla, te la donaria com a esposa.”

Una història similar se n’explica d’una altra casa ubicada a uns quants quilòmetres endins de les Gavarres. En aquell cas, l’au era una gallina i l’amo de la casa tan sols pogué picar-li l’ala. L’endemà l’àvia tenia el braç trencat.

Una mica més avall de can Bertran es pot observar la famosa figura del bisbe estirat coronat pel castell d’Empúries a tocar de la costa.