“Can Vinyoles de Mont queda al costat de l’antic camí que duia de Girona a la costa. En la guerra del Francès, va presentar-s’hi l’exèrcit de Napoleó.
Aleshores, a la casa només hi vivien una vídua i un noi jove que havia anat a refugiar-se a la Bisbal
Els gavaits van començar a calar foc en el porxo, però després, adonant-se que era un lloc molt estratègic, el van apagar i van fer servir la casa de caserna.
A can Vinyoles, a més, hi neixen tres rieres: el Celrè, que va cap a Quart, el Bogantó, que va cap a Llambilles i Fornells, i la riera Boscana, que baixa cap al Daró.
En temps antics, molts pelegrins que anaven a Roma passaven per can Vinyoles vell perquè tenien fama de ser molt hospitalaris.
Al costa de la casa, hi havia tres xiprers. Tots els peregrins sabien que en un lloc estaven disposats a admetre tants pelegrins com xiprers tenien.”
Els propietaris de can Vinyoles adquiriren el mas pels volts del 1550 i és el segon més vell de totes les Gavarres. Juntament amb un mas del Castellar i la casa dels Àngels eren les úniques masies que admetien peregrins.
El mas va ser abandonat en algun punt de la història i tornat a construir uns metres més avall sota el nom de Can Vinyoles nou.
La masia ha anat heretant-se de pares a fills fins a Joan Pigem Vinyoles, marit de Conxita Sagué, l’últim Vinyoles de la família i últim hereu de la masia ja que el seu fill fou difunt als 14 anys.
Actualment la casa es troba enrunada ja que, al abandonar-se, altres constructors van fer servir les pedres per construir diverses edificacions.
Can Vinyoles nou també va servir de punt estratègic per la Guàrdia Civil durant la Guerra Civil i sovint va ser freqüentada per aquests durant el temps de la postguerra.