“A Montnegre antigament hi havia hagut frares.
Resulta que en una revolta uns exaltats en van matar un molt a prop de can Vinyoles de Mont.
Diuen que, abans de morir, aquell pobre frare va girar-se cap a Montnegre i va dir:
- Montnegre ets i seràs, i de furt mai no en faràs.
I tenia tota la raó, perquè han passat més de cinc-cents anys i, d’ençà d’aleshores, Montnegre no ha prosperat i hi ha encara el mateix nombre de cases.
Més tard, per recordar aquella mort, algú va posar-hi una creu. En diuen la creu d’en Vinyoles perquè queda molt a prop d’aquesta casa.”
Sant Mateu de Montnegre, que és on queda aquesta creu, va edificar-se després de Montnegre.
És cert que Sant Mateu de Montnegre va prosperar i créixer des del seu naixement mentre que Montnegre continua igual, amb el mateix nombre de cases, que quan Sant Mateu es va crear.