“Temps era temps, quan no hi havia mas sense dones, homes i mainada, totes les indústries passaven per les cases.
Els fideuers hi anaven a portar fideus, els cistellers hi duien els cistells ,els músics hi tocaven a les festes i els sastres anaven casa per casa a fer vestits i roba.
Tothom viatjava a peu i, acabada la feina, molts encara es quedaven a fer petar la xerrada, que les hores eren de franc i ningú les comptava.
Una vegada, un sastre que venia de Llambilles i que anava de fosc cap a l’hostal de can Torres de Montnegre, va caure en una trampa que havien parat per al llop.
En aquell temps, per atrapar aquests animals feien uns pous que tapàvem amb branques. A dins, hi deixaven qualsevol tros de carn que el llop ensumava. Sempre anava així: feien el pou i els homes se n’anaven. Després, l’animal, afamat i massa valent, anava acostant-se a poc a poc. Feia voltes en cercles, cada vegada més a la vora de la trampa. Al final, trepitjava les branques i queia pou avall al costat de la carn que havia ensumat per a la seva desgràcia.
Aquell cop, però va resultar que, darrere de l’animal, poc després, en aquella trampa hi va caure també un sastre.
Potser va ser perquè a la nit és massa fosc, potser perquè aquell home duia massa pressa per mirar on trepitjava. El cas és que llop i sastre van caure dins del mateix pou.
Mare de Déu! Quan aquell home va veure que no estava sol, va sentir que la sang se li glaçava. El llop no volia carn? Doncs ara per sopar tenia tot un sastre.
No cal ni que digui que, entre crits i plors, aquell home va encomanar-se a la Mare de Déu, a Déu Nostre Senyor i a tots els sants, va cridar, va plorar i va provar inútilment d’enfilar-se. Però li fou impossible, la trampa era massa alta!
Finalment, comprenent que si no s’ajudava ell mateix no l’ajudaria ningú, abans que el llop l’ataqués va treure les tisores que duia a la butxaca. Tota la nit que va estar-les movent:
- Xic, xic. Xic, xic – feia incansable.
Pensant-se que el volien matar, el llop no s’atrevia a bellugar-se. El sastre, en canvi, precisament perquè no el matessin, no s’aturava.
- Xic, xic – xic, xic tota la nit.
A punta de clar, els caçadors van pujar a mirar la trampa.
- Llop, que hi ets? – va dir un d’ells abans de ser a lloc.
- I sastre i tot – va cridar aquest, encara amb les tisores per arma.”