El ple de l’Ajuntament de Quart es va reunir en sessió extraordinària el passat dilluns 31 de gener per dur a terme la votació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aquest instrument d’ordenació urbanística integral del terme municipal de Quart ha quedat aprovat provisionalment, a l’espera de l’aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.
L'alcalde, Carles Gutiérrez, ha assenyalat que «estem molt satisfets perquè després d’un treball col·lectiu inicial i moltes hores dedicades, finalment s’han posat les bases per l’aprovació definitiva del nou POUM, molt necessari per al futur del nostre municipi i els seus veïns i veïnes».
El pla proposa un desenvolupament urbanístic sostenible, amb propostes de models d’ocupació que eviten la dispersió en el territori i que afavoreixen la cohesió social. A més, s’hi considera la rehabilitació i renovació en sòl urbà i es posa atenció a la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals amb l’objectiu de consolidar un model de territori globalment eficient.
Creixement urbanístic moderat
Una de les principals necessitats per les quals sorgeix aquest pla és la d’establir les capacitats de creixement del municipi, tant des del punt de vista residencial com d’activitats econòmiques. En concret, el POUM recull un creixement moderat del poble, per sota dels 200 habitatges. Aquesta xifra es sumarà als 250 habitatges aproximats que actualment es podrien construir al municipi. En concret, un cop aprovat definitivament el POUM, Quart podrà créixer, en total, en uns 450 habitatges, la majoria dels quals seran destinats a cases unifamiliars. Actualment el municipi té un alt grau de desenvolupament i compta amb un 90,14% de les zones urbanitzables executat en fase d’urbanització.
A més, també es tanquen perímetres del municipi que es trobaven inacabats o que es varen finalitzar abruptament i es reconeixen els Polígons d’Actuació Urbanística (PAU) ja existents, se’ls incorpora al pla i se’ls posa termini d’execució. En concret, el POUM proposa vuit PAU, un Pla de Millora Urbana (PMU), tres Plans Parcials Delimitats (PPU) i tres Plans Parcials No Delimitats (PPD).
El POUM també recull el llistat dels elements inclosos en el pla especial del catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del terme municipal. A partir de la seva aprovació definitiva es durà un procés de revisió d’aquest catàleg, que es té previst que s’iniciï abans del 2024.
Document únic i aglutinador
La creació d’aquest POUM també era necessària per tal de poder disposar d’un sol document que s’adaptés al planejament territorial i urbanístic de caràcter supramunicipal, tingués en compte els nous criteris socials i mediambientals, i incorporés les modificacions legislatives urbanístiques i sectorials.
Durant els trenta-tres anys de vigència de les Normes subsidiàries de Plantejament del Municipi (NNSS) de Quart s’han anat tramitant un total vint modificacions mitjançant les quals s’han classificat quatre nous sectors de sòl apte per urbanitzar: els sectors del Celrè, l’església de Quart, Carrilet i Palol d’Onyar. Per aquests motius, era fonamental que tots aquests canvis quedessin recollits en un document mare.
Un procés participatiu com a punt de partida
L’any 2013 es va dur a terme un programa de participació ciutadana amb l’objectiu de tenir en compte els seus criteris en aquest projecte de plantejament i gestió urbanística. El procés es va organitzar entorn a dos tallers deliberatius amb dos objectius diferenciats: el diagnòstic i les propostes. Els tallers, que van comptar amb la participació de 125 veïns i veïnes del municipi, van finalitzar amb l’obtenció d’un document en el qual es recollien els acords, consensos, desacords i aportacions ciutadanes i que es van tenir en compte a l’hora de redactar l’avanç del POUM.
L’aprovació inicial del POUM va tenir lloc en la sessió plenària del mes de març de l’any 2015. Per a redactar-lo es va analitzar exhaustivament el municipi des de diversos punts de vista: història i dades generals, el planejament vigent, els assentaments existents, les infraestructures que creuen el municipi, el sistema hídric, els usos del sòl, els valors naturals i ecològics i els itineraris.
