Quart Situació Geogràfica, històrica i patrimoni

Municipi de Quart
Comunitat autònoma: Catalunya
Comarca: Gironès
Província: Girona
Coordenades geogràfiques: 41°56’25″N 2°50’31″E
Altitud: 136 m
Població: 3.478 hab. (2014)
Densitat de població: 74,9 hab./km2
Superfície: 38,1 km2

Informació de l’Institut d’Estadística de Catalunya

El terme municipal de Quart engloba sis nuclis urbans o veïnats que són: Quart, Palol d’Onyar, la Creueta, el Castellar, Sant Mateu de Montnegre i Montnegre. Cada un d’ells té una personalitat i unes característiques històriques i geogràfiques diferents, i tots han coincidit a perfilar els trets peculiars del territori que avui constitueix el terme de Quart, un municipi d’una extensió considerable –37’44 Km quadrats-, situat a la comarca del Gironès, al sud de la ciutat de Girona, entre el massís de les Gavarres i el riu Onyar.

És un territori que ha estat habitat per l’home almenys des del temps del íbers, segons testimonien les restes arqueològiques de la Creueta; que va conèixer la romanització, pels camins romans que el trevessaven i per algunes vagues restes que s’han trobat de vil.les rurals; que va anar-se definint amb la civilització cristiana medieval, tal com demostren les esglèsies que vertebren els nuclis de població esmentats; que va conèixer, cap a la fi de l’Edat Mitjana, l’expansió d’una artesania que li ha donat nom arreu, com és la terrissa; que va desembocar, entre els segles XIX i XX, de l’agricultura a la industrialització i que, en l’actualitat forma part d’aquesta àrea metropolitana de Girona, un pol econòmic i de població d’una importància notable a Catalunya, que anirà en augment en el futur.

Des de l’Edat Mitjana fins a les primeres dècades del segle XX, les Gavarres van tenir, dintre del terme de Quart, una importància econòmica i una presència demogràfica que corresponia amb més justícia a l’extensió que ocupen en el municipi. Les Gavarres eren aleshores un massís poblat, amb una activitat econòmica apreciable, que anava, tot i la precarietat amb què es vivia en aquelles èpoques, més enllà de l’economia de subsistència. La majoria de masos de Sant Mateu de Montnegre, de Montnegre i del Castellar, que han estat abandonats a les darreres dècades i que, si ningú no ha restaurat, han acabat en ruïnes i espoliats, van ser habitats fins a les primeres dècades del segle XX. La gent que els ocupava –masovers la majoria o petits propietaris- vivien del conreu de la terra i de l’explotació forestal, del suro, de les carboneres, de les feixines, de les rabasses, de la llenya, etc.

Actualment a Sant Mateu de Montnegre, a Montnegre i al Castellar hi viuen i hi treballen poques persones. En canvi la població es concentra a Quart, Palol i la Creueta, que és on hi ha també les principals indústries, comerços i empreses de serveis radicades al municipi.

Hi ha encara un altre factor que a les darreres dècades ha pres molta notorietat en relació a l’economia i a la població del terme de Quart i que en el passat en tenia menys: la proximitat de Girona. És evident que ni Girona ni Quart, tot i que han cescrut tant, no s’han mogut de lloc però l’expansió demogràfica i econòmica de Girona a les últimes dècades i la facilitat de comunicacions ha tingut efectes diversos, que podríem resumir en dos: la força d’atracció que ha exercit Girona respecte de Quart i la participació que ha tingut Quart en el desenvolupament de l’àrea de Girona.

D’altra banda es va produir la davallada de l’economia forestal i agrària. Així, doncs, d’una forma gradual i, sobretot, a partir de la dècada dels anys 50, Girona, es va convertir, primer de tot, en un mercat de treball per a la gent de Quart. Sempre ho havia estat, però aleshores el procés es va multiplicar i accelerar. Els braços que sobraven al camp o al bosc trobaven ocupació a la indústria o als serveis a Girona. Per als quartencs, doncs, va començar a ser usual treballar a Girona i viure a Quart.

Però la proximitat de la ciutat ha estat també la causa de l’expansió demogràfica que s’ha produït al municipi dels anys 50 ençà. Aquesta expansió ha tingut dues fases de sentit i característiques ben definides. A la dècada dels 50 i dels 60, Catalunya va rebre un flux immigratori molt notable procedent, en particular, del sud d’Espanya. En el marc d’aquest fenòmen general, va ser justament per la proximitat de Girona, que van establir-se a diferents indrets del terme de Quart, principalment a Palol d’Onyar i a la Creueta, nuclis de població immigrada treballadora, que procedia d’Andalusia o d’Extremadura. Encara n’hi ha un altre, però d’un signe gairebé oposat. A partir de la dècada dels 70, amb el desenvolupament econòmic i la massificació urbana creixent, va començar a associar-se el concepte de qualitat de vida amb la residència a petits pobles situats a l’entorn, però a fora, de les ciutats. Va ser gràcies a aquest desenvolupament econòmic i a aquesta nova concepció sociològica de la residència que Quart va començar a expandir-se mitjançant les anomenades “urbanitzacions”, barris residencials, sense comerços ni indústries, constituïts per habitatges unifamiliars de planta i pis generalment.

Esmentàvem suara els trets que poden constituir la personalitat i la identitat de Quart. N’hi ha un per sobre de tot, que procedeix del passat i que contempla amb incertesa el futur: la tradició terrissaire. Des del segle XIV que tenim constància que a Quart hi treballen els terrissers, o els ollers com eren anomenats aleshores.